La literatura hebrea té una història de tres mil anys, però les primeres escriptores hebrees no apareixen fins al començament del segle XX a Palestina, a conseqüència del moviment sionista i de la revolució bolxevic. Debora Baron, Rahel Bluvstein, Ester Raab, Yokheved Bat Miriam i Elisheva Bikhosvki, totes d’origen rus, trien d’expressar-se en hebreu i renunciar a formar part de la literatura russa o ídix. Analitzarem les condicions que van fer possible, després de segles de silenci, l’aparició d’una literatura hebrea escrita per dones.

Durant el període d’entreguerres, un seguit d’escriptores que vivien a Europa, com ara Rokhl Korn, Debora Vogel i Kadia Molodowsky, van començar a escriure poesia en polonès, rus, hebreu i alemany. Arran de l’auge de l’antisemitisme, però, van optar per confegir els seus poemes en ídix, com un acte de reivindicació lingüística a la seva identitat jueva, tot i que l’ídix no va ser, per a algunes poetes, la llengua materna. En aquesta sessió parlarem d’aquestes escriptores i n’afegirem d’altres per reflexionar sobre què  va suposar el canvi de llengua en la seva poesia.

La literatura que neix de veus jueves d'origen àrab es denomina, a Israel, literatura mizrahí, tot i que és una categoria que genera debat. En aquesta sessió es presentaran i analitzaran els versos d’algunes poetes mizrahís per debatre sobre la presència de la llengua àrab en la poesia hebrea i en la societat israeliana en general. Poemes i vivències d’algunes escriptores, com Amira Hess, Bracha Serri, Sigalit Banai i Adi Keissar, entre d’altres, ens guiaran en aquestes reflexions.

Les grans urbs —incloses les antigues metròpolis colonials — són fonamentals en l’imaginari i la creació literària contemporània àrabs. Diverses autores, com Hanan al-Shaykh i Ahdaf Soueif, procedents del Líban i d’Egipte, han escrit des de Londres o Nova York utilitzant l’àrab o l’anglès com a llengua d’expressió, tot incorporant a la seva obra motius com la guerra, la colonització o la revolució. En aquesta sessió analitzarem textos d'aquestes autores i oferirem una panoràmica que inclou figures de diferents generacions, com l’emblemàtica Nawal al-Saadawi o Miral al-Tahawi. Els seus textos ens mostraran uns mapes que transcendeixen a bastament les fronteres nacionals.

Al nord d’Àfrica, el francès és una llengua que duu l’empremta del colonialisme. En aquesta sessió llegirem textos d’autores magribines o d’ascendència magribina –com ara Assia Djebar, Malika Mokeddem o Alice Zeniter– que ens presenten les conseqüències del colonialisme a les dues ribes de la Mediterrània a partir del francès i recullen l’eco de moltes i diverses veus que s’expressen en àrab, en darija o en amazic. En les seves obres, la “llengua del colonitzador” esdevé un vehicle per dir els silencis de la història hegemònica. Aquestes reflexions oferiran claus per pensar en les produccions textuals que, a casa nostra i escrites en català i castellà, estan en connexió amb el Magrib.